Articles

La llibertat d'expressió a Internet i les xarxes socials: anàlisi jurisprudencial / Miguel Angel Presno Linera in Revista catalana de dret públic, núm. 61 (desembre 2020)  

Públic ISBD [article]  inRevista catalana de dret públic > núm. 61 (desembre 2020) Títol : La llibertat d'expressió a Internet i les xarxes socials: anàlisi jurisprudencial Tipus de document : document electrònic Autors : Miguel Angel Presno Linera, Autor Data de publicació : 2020 Idioma : Castellà (spa) Paraules clau :   Llibertat d'expressió  Xarxes socials Classificació : 342.741 Llibertat d'expressió. Llibertat d'informació Resum : En aquest treball s'analitzen les respostes jurisprudencials a alguns dels problemes jurídics derivats de l'exercici de la llibertat d'expressió a través d'Internet i les xarxes socials. Partint que les regles que regulen l'exercici de la llibertat d'expressió al ciberespai han de ser similars a les que s'apliquen al món no digital, s'estudien qüestions com la importància del context, l'ús d'enllaços electrònics, els bloquejos en l'accés a Internet o el bloqueig de l'accés d'usuaris a comptes electrònics institucionals, tenint ben present el que s'ha dit per part de tribunals nacionals, com el Tribunal Suprem dels Estats Units i els tribunals constitucionals alemany i espanyol, i internacionals, com el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Enllaç al recurs electrònic : http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i61.202 [...] Format del recurs electrònic : Accés a l'article Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=13082 [article] La llibertat d'expressió a Internet i les xarxes socials: anàlisi jurisprudencial [document electrònic] / Miguel Angel Presno Linera, Autor . - 2020. Idioma : Castellà (spa) in Revista catalana de dret públic > núm. 61 (desembre 2020) Paraules clau :   Llibertat d'expressió  Xarxes socials Classificació : 342.741 Llibertat d'expressió. Llibertat d'informació Resum : En aquest treball s'analitzen les respostes jurisprudencials a alguns dels problemes jurídics derivats de l'exercici de la llibertat d'expressió a través d'Internet i les xarxes socials. Partint que les regles que regulen l'exercici de la llibertat d'expressió al ciberespai han de ser similars a les que s'apliquen al món no digital, s'estudien qüestions com la importància del context, l'ús d'enllaços electrònics, els bloquejos en l'accés a Internet o el bloqueig de l'accés d'usuaris a comptes electrònics institucionals, tenint ben present el que s'ha dit per part de tribunals nacionals, com el Tribunal Suprem dels Estats Units i els tribunals constitucionals alemany i espanyol, i internacionals, com el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Enllaç al recurs electrònic : http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i61.202 [...] Format del recurs electrònic : Accés a l'article Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=13082

Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla / Laura Díez Bueso in Revista catalana de dret públic, núm. 61 (desembre 2020)  

Públic ISBD [article]  inRevista catalana de dret públic > núm. 61 (desembre 2020) Títol : Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla Tipus de document : document electrònic Autors : Laura Díez Bueso, Autor Data de publicació : 2020 Idioma : Castellà (spa) Paraules clau :   Delictes de foment de l'odi, discriminació o violència contra les persones  Llibertat d'expressió Classificació : 342.741 Llibertat d'expressió. Llibertat d'informació Resum : Les reflexions acadèmiques sobre la jurisprudència de Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) relativa al discurs de l'odi són freqüents. Actualment, però, es plantegen rellevants interrogants que encara es mantenen oberts. Per començar, no sembla que la Cort europea tingui una concepció clara i uniforme sobre el discurs de l'odi, sinó que sota aquest paraigua s'aixopluguen realitats diferents. Per continuar, el TEDH aplica idèntic tractament jurídic a aquestes diferents realitats, obviant que el dret ha d'oferir respostes diferents a problemes diferents. Finalment, la Cort no ha aclarit si aquest tractament jurídic del discurs de l'odi, que sempre ha aplicat a missatges emesos pels canals tradicionals de comunicació, pot traslladar-se mutatis mutandis al discurs difós a través de xarxes socials. Aquests tres temes rellevants constitueixen l'objecte de l'estudi que es recull en aquest article. Concretament, l'estudi es proposa donar passos en la delimitació del concepte de discurs de l'odi; proposar un tractament jurídic diferent als diferents tipus de discurs de l'odi; i analitzar quines conseqüències resultarien d'aplicar la jurisprudència europea sobre discurs de l'odi a la comunicació en la xarxa. Enllaç al recurs electrònic : http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i61.202 [...] Format del recurs electrònic : Accés a l'article Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=13083 [article] Discurs de l'odi a les xarxes socials: la llibertat d'expressió a la cruïlla [document electrònic] / Laura Díez Bueso, Autor . - 2020. Idioma : Castellà (spa) in Revista catalana de dret públic > núm. 61 (desembre 2020) Paraules clau :   Delictes de foment de l'odi, discriminació o violència contra les persones  Llibertat d'expressió Classificació : 342.741 Llibertat d'expressió. Llibertat d'informació Resum : Les reflexions acadèmiques sobre la jurisprudència de Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) relativa al discurs de l'odi són freqüents. Actualment, però, es plantegen rellevants interrogants que encara es mantenen oberts. Per començar, no sembla que la Cort europea tingui una concepció clara i uniforme sobre el discurs de l'odi, sinó que sota aquest paraigua s'aixopluguen realitats diferents. Per continuar, el TEDH aplica idèntic tractament jurídic a aquestes diferents realitats, obviant que el dret ha d'oferir respostes diferents a problemes diferents. Finalment, la Cort no ha aclarit si aquest tractament jurídic del discurs de l'odi, que sempre ha aplicat a missatges emesos pels canals tradicionals de comunicació, pot traslladar-se mutatis mutandis al discurs difós a través de xarxes socials. Aquests tres temes rellevants constitueixen l'objecte de l'estudi que es recull en aquest article. Concretament, l'estudi es proposa donar passos en la delimitació del concepte de discurs de l'odi; proposar un tractament jurídic diferent als diferents tipus de discurs de l'odi; i analitzar quines conseqüències resultarien d'aplicar la jurisprudència europea sobre discurs de l'odi a la comunicació en la xarxa. Enllaç al recurs electrònic : http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/view/10.2436-rcdp.i61.202 [...] Format del recurs electrònic : Accés a l'article Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=13083

Libertad de expresión y límites penales in Revista catalana de dret públic, núm. 61 (desembre 2020)  

Públic ISBD [article]  inRevista catalana de dret públic > núm. 61 (desembre 2020) Títol : Libertad de expresión y límites penales : una nueva fase en el camino hacia la fijación de criterios interpretativos constitucionalmente coherentes Tipus de document : document electrònic Data de publicació : 2020 Idioma : Castellà (spa) Paraules clau :   Llibertat d'expressió  Delictes de foment de l'odi, discriminació o violència contra les persones Classificació : 343.324 Delictes d'odi. Tortures i altres delictes contra la integritat moral Resum : La presencia en el Código Penal de una serie de tipos de contenido abierto e impreciso que inciden en los ámbitos propios de la libertad de expresión ha generado en los últimos años en la jurisdicción ordinaria líneas interpretativas que han resultado heterogéneas y cambiantes, pero mayoritariamente tendentes a restringir el ejercicio de dicha libertad. Ello se ha manifestado en diversa medida en relación con ciertos delitos, como los relativos al enaltecimiento del terrorismo, la protección de los sentimientos religiosos o la de símbolos e instituciones; se ha unido a ello con frecuencia una concepción muy expansiva del concepto del discurso del odio. El TC, en su STC 112/2016, comenzó a limitar esa tendencia restrictiva, pero lo hizo de un modo incompleto. La STC 35/2020 viene a culminar el camino iniciado por la primera, y a fijar una nueva posición que debiera estar llamada a incidir, no solo en la aplicación por los tribunales del tipo penal que originó el caso, el art. 578 CP, sino también en el de los demás delitos vinculados a la libertad de expresión. El trabajo analiza la problemática relación entre tipos penales y la libertad de expresión, la novedad que supone la STC 35/2020, los avances que implica en la interpretación del ámbito de la libertad de expresión, los aspectos mejorables que presenta (como la delimitación del concepto de discurso del odio) y las dificultades que pudiera encontrar esta línea interpretativa en su aplicación por la jurisdicción ordinaria. Enllaç al recurs electrònic : http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/download/10.2436-rcdp.i61 [...] Format del recurs electrònic : Accés a l'article Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=13111 [article] Libertad de expresión y límites penales : una nueva fase en el camino hacia la fijación de criterios interpretativos constitucionalmente coherentes [document electrònic] . - 2020. Idioma : Castellà (spa) in Revista catalana de dret públic > núm. 61 (desembre 2020) Paraules clau :   Llibertat d'expressió  Delictes de foment de l'odi, discriminació o violència contra les persones Classificació : 343.324 Delictes d'odi. Tortures i altres delictes contra la integritat moral Resum : La presencia en el Código Penal de una serie de tipos de contenido abierto e impreciso que inciden en los ámbitos propios de la libertad de expresión ha generado en los últimos años en la jurisdicción ordinaria líneas interpretativas que han resultado heterogéneas y cambiantes, pero mayoritariamente tendentes a restringir el ejercicio de dicha libertad. Ello se ha manifestado en diversa medida en relación con ciertos delitos, como los relativos al enaltecimiento del terrorismo, la protección de los sentimientos religiosos o la de símbolos e instituciones; se ha unido a ello con frecuencia una concepción muy expansiva del concepto del discurso del odio. El TC, en su STC 112/2016, comenzó a limitar esa tendencia restrictiva, pero lo hizo de un modo incompleto. La STC 35/2020 viene a culminar el camino iniciado por la primera, y a fijar una nueva posición que debiera estar llamada a incidir, no solo en la aplicación por los tribunales del tipo penal que originó el caso, el art. 578 CP, sino también en el de los demás delitos vinculados a la libertad de expresión. El trabajo analiza la problemática relación entre tipos penales y la libertad de expresión, la novedad que supone la STC 35/2020, los avances que implica en la interpretación del ámbito de la libertad de expresión, los aspectos mejorables que presenta (como la delimitación del concepto de discurso del odio) y las dificultades que pudiera encontrar esta línea interpretativa en su aplicación por la jurisdicción ordinaria. Enllaç al recurs electrònic : http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/article/download/10.2436-rcdp.i61 [...] Format del recurs electrònic : Accés a l'article Permalink : http://icat.cataleg-biblioteca.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=13111